Avui hi ha una festa al poble,
enganxades a les balconades cauen les banderoles,
fanals de diferents colors guaiten l'arribada de la nit
per a il·luminar el teu rostre...
sempre t'ha encissat veure aixi la plaça,
mudats els veïns, perfecta l'orquestra,
la lluna dalt, les estrelles i el teu somriure.
Els músics comencen a tocar,
el licor fa enrogir les teues galtes
i ballant i rient aconseguixes per una estona
oblidar-te d'allò que sempre tens present.
Aquell tren que deixares anar, aquells ulls que se't
quedaren clavats en la mirada.
Però aquesta nit tot sembla distint
i tornes a gaudir
d'una forma que havies oblidat.
Malgrat tot, el teu goig esdeve fràgil com una copa de
vidre
i amb les primeres notes d'una cançó comença a esquerdar,
els teus ulls es van omplint molt poc a poc de llàgrimes
i quan arriba la lletra, que tens gravada a la pell, esclaten.
La cançó que mai ballàreu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario