La mirada tenue cuando fuimos furtivos,
el sí en los ojos,
el temblor de mis manos probando tu tacto,
un porro a medias por cada incerteza,
soñarte en las rocas,
tu alma desnuda,
mi boca sedienta.
Las horas muertas,
tu blusa,
el mar revuelto en mis ojos,
tú despeinada,
los martes desiertos,
la playa vacía,
el rincón más oscuro,
la nostalgia,
un whisky con cola,
morderte los labios,
lágrimas de cocodrilo
y mentiras piadosas.
Nunca más tendremos veinte años.
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
domingo, 29 de julio de 2018
domingo, 15 de julio de 2018
Cada lunes
A
veces me cuesta encontrarme,
te
busco entre el humo y las risas,
las
luces de la ciudad me ciegan
y
cada lunes es un volver a empezar.
Pero
el mundo es un lugar mejor
si
escucho aquella canción.
Más
reconocible con el eco de tu voz,
notas
de una revuelta infinita,
una
lluvia que nunca para,
dos
corazones empapados
y
una charco de mentiras.
Y
cada lunes es un volver a empezar.
A
veces la noche,
a
veces el ruido,
a
veces los coches,
a
veces el neón,
a
veces las calles,
a
veces en cuevas,
a
veces corriendo,
a
veces saltando,
a
veces riendo,
a
veces bailando,
a
veces llorando,
a
veces el vicio,
nunca
contigo.
Y
cada lunes es un volver a empezar.
miércoles, 2 de mayo de 2018
A voltes
A voltes somie que t'enamores de mi,
i no eres tu, sinò el millor
de cadascuna de les dones que he estimat.
A voltes somie
que l'amor irromp,
jove i violent
colpeja les portes i fa tremolar les parets,
ens fa dubtar.
A voltes somie que m'arrapes l'esquena,
que et mosegue l'orella,
que follem al despertar.
A voltes somie que ens rebel.lem,
que neguem el present,
que tornem a començar,
que vens i em rescates,
que t'oblides d'ell.
A voltes somie.
i no eres tu, sinò el millor
de cadascuna de les dones que he estimat.
A voltes somie
que l'amor irromp,
jove i violent
colpeja les portes i fa tremolar les parets,
ens fa dubtar.
A voltes somie que m'arrapes l'esquena,
que et mosegue l'orella,
que follem al despertar.
A voltes somie que ens rebel.lem,
que neguem el present,
que tornem a començar,
que vens i em rescates,
que t'oblides d'ell.
A voltes somie.
lunes, 16 de abril de 2018
Ara
Ara que li cante a la desesperança,
ara que se'm seca la gola,
ara que les nits se'm fan llargues
i els matins eterns,
ara que no menje de les teues mans
ni em reflexe en els teus ulls,
ara que la llum és una utopia.
Ara que bevem durant hores
i xarrem i xarrem
però no ens mirem als ulls,
ara que el fum ompli l'espai on no estàs,
ara que cante i les mans em tremolen
i se'm trenca la veu quan em vens a la ment
perquè estàs en totes les lletres,
en tots els versos,
en tots els carrers, en tots els racons,
en els bancs del parc,
en els ulls de les altres,
en el cel del meu barri
i en el fang del meu odi.
ara que se'm seca la gola,
ara que les nits se'm fan llargues
i els matins eterns,
ara que no menje de les teues mans
ni em reflexe en els teus ulls,
ara que la llum és una utopia.
Ara que bevem durant hores
i xarrem i xarrem
però no ens mirem als ulls,
ara que el fum ompli l'espai on no estàs,
ara que cante i les mans em tremolen
i se'm trenca la veu quan em vens a la ment
perquè estàs en totes les lletres,
en tots els versos,
en tots els carrers, en tots els racons,
en els bancs del parc,
en els ulls de les altres,
en el cel del meu barri
i en el fang del meu odi.
martes, 5 de septiembre de 2017
Hoy he vuelto a dudar
He pensado en ti al pasar por el banco del parque
en que me hice mayor esperándote.
Hacía mucho que no te añoraba y hoy me he puesto a
dudar,
hoy he vuelto a dudar.
Siempre tuve claro lo que no quería
y hoy me he puesto a dudar,
será la edad.
A veces,
sólo a veces...
a veces quisiera llamarte otra vez,
llamarte y poder preguntarte "qué tal,
cómo estás, ¿sabes? Te echo de menos...
¿Tienes libre la tarde? Te invito a un café"
Y he bajado al bar.
Me gusta mi barrio, aunque ya nunca vengas,
aunque ya nunca estés.
Me he vuelto a acordar al pedir un café
de la forma en que tú me solías besar
y me he puesto a dudar,
hoy he vuelto a dudar.
Y he echado el azúcar en círculo
poquito a poquito para verlo hundirse dentro del 'cortao'
como hacías tú.
Y hoy he vuelto a dudar,
será la edad.
jueves, 20 de julio de 2017
La mirada incierta
La
mirada incierta,
los
litros derramados,
la
ceniza,
los
acordes discordantes,
las
ojeras perennes,
los
porros a medias,
las
sábanas impregnadas,
tus
piernas temblando,
un
hielo recorriendo mi espalda,
las
dudas,
la
magia perdida,
los
polvos pendientes,
cafés
con bailey's,
el
rincón más oscuro,
el
miedo,
mordisquear
otros cuellos,
no
sentir nada
la
tenue verdad de ser y estar,
de
ser
sin
ti
de
estar
como
quien no.
Comprobar
impotente
que
el tiempo avanza sin preguntar.
el tiempo avanza sin preguntar.
Sin
saber por qué
la
noche me sorprende
sudando
por ti
vuelvo
a sentir tu amor doliéndome
tu
gemido al oído
tu
puta
indiferencia
yéndose
otra vez
otra vez
sin
dar la cara.
viernes, 12 de mayo de 2017
La ciudad
La ciudad pasea al perro en
chándal,
sin reflexión ni arrepentimiento
cotidianamente hiriendo
con su indiferencia
las esperanzas de quien no tiene mañana.
sin reflexión ni arrepentimiento
cotidianamente hiriendo
con su indiferencia
las esperanzas de quien no tiene mañana.
Yo invento símbolos,
inconscientemente,
en un acto reflejo,
para mitigar el hastío
que produce en mi mirada
tu desprecio.
inconscientemente,
en un acto reflejo,
para mitigar el hastío
que produce en mi mirada
tu desprecio.
Duele el vacío,
larga es la espera y profunda la desazón.
larga es la espera y profunda la desazón.
Mientras suene la música
seguiré bailando con la boca perdida
y la mirada seca
tratando de sumergir en efectos secundarios
el recuerdo de tus besos,
tus besos clavándose en mi pupila dilatada.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)