Ara

Ara que li cante a la desesperança,
ara que se'm seca la gola,
ara que les nits se'm fan llargues
i els matins eterns,
ara que no menje de les teues mans
ni em reflexe en els teus ulls,
ara que la llum és una utopia.

Ara que bevem durant hores
i xarrem i xarrem
però no ens mirem als ulls,
ara que el fum ompli l'espai on no estàs,
ara que cante i les mans em tremolen
i se'm trenca la veu quan em vens a la ment
perquè estàs en totes les lletres,
en tots els versos,
en tots els carrers, en tots els racons,
en els bancs del parc,
en els ulls de les altres,
en el cel del meu barri
i en el fang del meu odi.